(1) Selecció de materials d'alta-qualitat per a la fabricació de transformadors
Els transformadors funcionen alterant la tensió de la xarxa mitjançant la inducció electromagnètica; els seus materials constitutius principals són laminacions d'acer al silici i fils electromagnètics. La qualitat d'aquests dos materials afecta directament les característiques de pèrdua del transformador. Les pèrdues generades dins del nucli del transformador durant el funcionament s'anomenen col·lectivament "pèrdues sense -càrrega". Aquests valors de pèrdua són constants-en gran part independents del factor de càrrega del transformador-i, fins a cert punt, són inevitables. Tanmateix, la qualitat dels materials magnètics emprats pot influir significativament en la magnitud d'aquestes pèrdues. Els transformadors d'estalvi d'energia de-generació-de generació primerenca utilitzaven laminacions d'acer al silici orientades al gra-de gran-laminat en fred-de grau-laminat en fred- (específicament els graus Q11 i Q10)-eliminant gradualment materials antics com ara-laminat en calent-acer D44{18}laminat en calent per reduir la selecció de materials{18} i combinar aquest disseny estructural{18} cap{19}}pèrdua de càrrega en un 40%.
(2) Optimització del disseny i millora de processos
La millora de les característiques de pèrdua del transformador mitjançant els avenços en el disseny estructural i els processos de fabricació constitueix un enfocament principal de recerca per als fabricants de transformadors. L'aplicació del-disseny assistit per ordinador (CAD) a l'enginyeria de transformadors ha obert noves possibilitats immenses, permetent als dissenyadors apuntar a objectius específics-com minimitzar les pèrdues totals d'energia i optimitzar la proporció de coure (filferro electromagnètic) i ferro (acer al silici)-per aconseguir un equilibri ideal entre aquests dos materials bàsics. Aquest enfocament permet que les corbes de rendiment derivades de materials d'alta-qualitat i dissenys estructurals optimitzats convergin en un únic punt òptim, donant així els resultats més eficients. Una millora particularment innovadora en el disseny estructural va implicar la transició de la configuració de l'articulació bàsica d'un estil tradicional "recte-vol" a una disposició d'unió "recta{-i{{-híbrida" o "completament ingletada". Aquesta innovació facilita una alineació més suau dels camins del flux magnètic dins de les regions d'unió de les laminacions d'acer al silici orientades al gra-(com els graus Q10 i Q11 molt utilitzats), reduint així de manera efectiva les pèrdues de càrrega sense-.
